Tradicions i rebosteria típica de Pasqua a les Illes Balears

Acabades les set setmanes de Quaresma les Illes Balears ja es preparen per a les festes de primavera, i la primera d’elles és la Setmana Santa. Aquest període del cicle de mort i resurrecció apareix lligat al cicle anual de la natura que es renova després de l’hivern.

De fet, els noms de Pasqua Florida, Diumenge del Ram, el Sermó del ramellet del quaresmer el Diumenge de Resurrecció o Pasqua Granada es refereixen al procés de granació i fructificació dels cereals, els fruiters i les plantes.

La Setmana Santa comença amb el Diumenge del Ram, a partir del qual entram en el cicle de Pasqua que té una duració de 50 dies, des del Diumenge de Resurrecció o Pasqua Florida fins a Pentecosta o Pasqua Granada. Es tracta del període en què la comunitat cristiana commemora els tres grans misteris de la redempció: Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Natzaret.

A totes les Illes, les celebracions tant religioses com civils són semblants. Per exemple, és comú la tradició de beneir les branques d’olivera i les palmes el Diumenge del Ram per penjar-les als balcons de les cases per protegir-les dels llamps i les tempestes. La palma és un símbol solar per excel·lència en les cultures precristianes de la conca mediterrània.

Segons la tradició, el Diumenge del Ram a Mallorca s’estrenava alguna peça de roba i s’hi anava tan mudat com es podia. Segons l’etnòleg i folklorista Joan Amades i Gelats, el fet d’estrenar una peça de roba aquest dia perjudicava al dimoni i, depenent de la importància de la peça estrenada, se li feia caure un dit, se’l feia borni o li queia la cua. També era costum que les dones embarassades i les comares anessin a beneir blens de cotó per fermar el llombrígol dels nadons.

Holy week. Palm sunday celebration. Saint Nicolas de Veroce. France. 22.03.2018

Rebosteria tradicional

A l’illa de Mallorca, a partir del Dissabte Sant era quan la gent feia les panades, el plat salat que és el més característic de la Pasqua mallorquina. La panada més típica és la farcida amb carn de xot i un poc de sobrassada. També hi ha altres variants que hi incorporen pèsols, carn de porc o peix.

Un dels primers dolços de Pasqua que es preparaven a l’illa són els rotlos. A partir del Diumenge de Rams era tradició que els padrins de fonts comprassin als seus fillols un “rotllo”. El rotllo es fa amb ous, saïm, oli, llevat, llavors d’aiguardent, sal i sucre, al qual se li dona forma de roda. Quan és cuit s’hi enganxen confits de colors. Antigament, el dia del Dijous Sant es veien els infants passejant pels carrers amb els rotllos passats pel cap a manera de collar. Els infants els rebien fins que feien la primera comunió.

Actualment, els productes dolços més consumits aquestes festes són els rubiols farcits de brossat, melmelada, cabell d’àngel, crema o xocolata; així com els crespells, pastes o galetes molt rústiques que es fan amb les retallades de la massa que s’utilitza per fer els rubiols. Tenen formes diferents: estrella, rodons o en forma de cor.

Una altra elaboració dolça pròpia d’aquestes festes són els confits que les caperutxes reparteixen al llarg de les diferents processons. Antigament era costum obsequiar als infants que participaven a les processons vestits d’angelets o les nines de Maria, amb rotllos o paperines plenes de confits. Es feia creure als infants que els confits eren el fruit d’un arbre, la confitera, o bé que venien de mar enllà en barca.

A Menorca, durant les celebracions de Setmana Santa i Pasqua és costum menjar formatjades i flaons (especialment les de carn de be, de formatge o de brossat), producte originari del món rural que es consumia el Dissabte de Glòria, després dels dies d’abstinència de Quaresma i de Setmana Santa.

Les formatjades, que tenen origen jueu, es feien seguint les pautes de la cuina hebrea. Per tant, a la pasta no s’hi posava saïm, sinó que es feien amb oli d’oliva. L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, en el seu llistat d’aliments i menjars més comuns per als menorquins al segle XIX, parla de les formatjades de peix i de les formatjades amb suquet, a més de les de carn de porc.

També parla de les coques caldes, que es menjaven per Quaresma, Setmana Santa i els dies de dejuni. Les coques de brossat, pròpies també de la primavera i la Setmana Santa; les d’espinacs, les de peix fresc, les de peix salat, les coques amb pinxes, les coques d’espàrrecs, coquetes de faves, també les coques de Setmana Santa i coques de Pasqua. Altres productes que es consumien en aquests dies i que s’han perdut són les galetes de Quaresma.

Un dels productes propis de la rebosteria de la Quaresma i la Setmana Santa són les casques, que eren el berenar del Diumenge de Rams, que l’arxiduc les recull com a “rotlos” per la seva forma cilíndrica en forma de tortell i que estan fets amb pasta de coca bamba.

La casca, torta en forma de tortell, a l’igual que la coca bamba o l’ensaïmada menorquina, que a Ciutadella li diuen ensaïmada de Sant Joan, es menjava mullada amb xocolata cuit.

Els caramels també estan molt vinculats a la celebració de la Pasqua menorquina, com a regal que els adults feien antigament als infants després del període d’abstinència. Antigament hi havia el costum de recollir els fruits del caramel·ler, un arbre que els infants havien regat durant tota la Quaresma i que donava els seus fruits el Diumenge de Pasqua, quan apareixia ple de caramels.

Els caramels de Pasqua menorquins per excel·lència són els caramels llargs de color vermell que encara avui es fabriquen segons el sistema tradicional: es bull sucre amb aigua i glucosa i, un cop elaborat el caramel, s’embolica amb paper parafinat i, per sobre d’aquest, amb un atractiu paper de color d’or. Els caramels quadrats (vermells, grocs o verds), embolicats de dos en dos en paper blanc, i els caramels fets de vermell d’ou, coneguts com a besitos.

Aquests caramels únics a l’illa de Menorca no es fan a la resta de les Illes Balears i podrien ser una altra de les herències que varen deixar els britànics al segle XVIII quan l’illa va pertànyer a la corona anglesa.

Sembla ser que la tradició de menjar ous de Pasqua a Menorca es va introduir al final del segle XIX i el seu origen és català, on la tradició de la mona de Pasqua és molt rica.

A Eivissa i Formentera existeix la tradició de menjar el Dijous Sant el cuinat de verdura i altres vegetals i llegums; i per postres, el flaó.

Publicat per IDI

Institut d’Innovació Empresarial Q575018H Plaça de Son Castelló, 1 07009 Palma de Mallorca Info@idi.es

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: